Gràcies pare

Avui, per primera vegada en quaranta-dos anys i deu mesos, Òptica Zamora no obrirà les portes.

Amb molts sentiments oposats vull retre-li des d’aquí un petit homenatge al meu pare, l’ànima d’aquesta empresa.

Moltes vegades he intentat posar-me en la seva pell per imaginar què va sentir quan per primera vegada va obrir, amb l’ajuda dels seus pares, òptica Zamora amb tan sols vint-i-anyets. Sense massa experiència, la qual va adquirir en dues òptiques del centre de Barcelona mentre compaginava els seus estudis. Era 1974 i va assumir una responsabilitat que mai va perdre, i que tant admiro en ell.

Amb un somriure m’ha explicat moltes vegades a qui va fer les seves primeres ulleres. El seu primer client va ser un amable senyor que li va encarregar unes lents per llegir per un import de 233 pessetes. Aquestes van ser les primeres d’innombrables ulleres. (Per cert, com m’agradaria saber quantes ha fet al llarg de la seva carrera!). Llàstima que aquestes, les primeres, les que no s’obliden, mai van ser lliurades. El Sr. morir abans de poder venir a recollir-les!

A poc a poc, amb la seva professionalitat, saber fer, i el seu tracte proper, van anar creixent l’empresa i ell. I al llarg d’aquests anys s’ha anat teixint una xarxa plena de vincles amb els seus pacients que són el seu tresor més preuat i un orgull per a mi haver-ho tingut a ell de mestre i tutor, compartint aquests últims dotze anys braç a braç.

Em quedo amb infinitat de bons records, amb mil anècdotes que després hem compartit al voltant d’una taula. Em quedo amb el seu esperit de sacrifici, sempre al peu del canó, sense fallar mai. I és que només era capaç d’emmalaltir durant els únics quinze dies que es prenia de vacances a l’any. I així, any rere any.

Ara, en edat de pensar més en retirar-se que en una altra cosa, decideix emprendre aquest viatge apassionant. I aquí estarem, a partir del dia dos de Febrer, amb més ganes que mai. Un altre dia us parlaré més a fons del nostre futur projecte. Avui només us volia parlar del meu pare.

Lògicament no puc oblidar el que diuen que “darrere d’un gran home hi ha una gran dona” i com en aquest cas es compleix a la perfecció.

El major èxit va ser escollir el seu sòcia, la seva dona, que ha lluitat al seu costat per tirar el negoci endavant i que l’ha animat a emprendre tots els canvis. Junts es van unir la perseverança amb la innovació, la responsabilitat amb la valentia i l’esforç amb la visió de negoci i el sentit del gust.

El meu pare sempre diu que ell és excessivament conservador en els negocis i poc valent, però s’equivoca, ho va demostrar al 74 i ho torna a demostrar ara tancant el seu negoci de tota la vida per seguir creixent. I més motivat que mai!

Gràcies pare, per transmitirme la passió per aquesta professió.

Òptica Zamora tanca però òptics “Zamora” seguiran molts anys i amb tu liderant aquesta nova aventura 42 anys després.

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *