Quan he revisar-la vista al meu fill?

L’altre dia la meva amiga Anna que ha estat mare recentment em comentava la seva preocupació per tenir cura de la vista del seu nadó. I és que tant ella com el seu marit han patit ambliopia, és a dir, ull gandul. (L’ull vague és un terme que s’utilitza per descriure una condició en la qual un ull no veu el 100% amb el seu millor correcció en lluny i en prop, bé sigui amb ulleres o lents de contacte)

Fruit d’aquest interès va sorgir la pregunta: ¿a partir de quan puc, o quan he de revisar-la vista al meu fill?

Doncs bé, la resposta és que sempre que aparegui una sospita tingui l’edat que tingui. Normalment és més fàcil donar-se d’adonar que alguna cosa no funciona correctament quan el nen comença a moure, perquè podem observar que es dóna cops amb la portes o que presenta una malaptesa més gran del que s’espera en un nen petit que està aprenent a desenvolupar- per si mateix.

És habitual també trobar-nos amb nens que desvien un ull de manera fixa o intermitent. De vegades un, de vegades un altre, o de vegades tots dos. Tots aquests senyals són fàcils de detectar i si no és així, davant de qualsevol dubte podeu portar-los a revisió.

Als pocs mesos de vida el nadó comença a fer moviments de seguiment, quan escolta la veu dels seus pares per exemple.

 

 

 

 

 

 

 

 

Però no us espanteu si observeu en algun moment que els seus ulls es creuen o que no es mouen els dos de forma coordinada. Està aprenent i encara els seus moviments no són precisos. Necessita temps perquè aconseguir que els seus dos ulls treballin conjuntament. Necessita temps també, per aconseguir una imatge nítida. Cap als sis mesos la seva imatge és bastant més definida però no és fins l’any que aconsegueixen major resolució. I al voltant dels tres anys és quan el seu sistema visual s’acaba de desenvolupar.

Dit així sembla que fins als tres anys el nen no vegi, i no és així! és fàcil observar que s’interessen pel seu entorn, que segueixen amb la mirada una pilota que s’allunya o que comencen a usar els encaixables, a assenyalar avions o interessar-se pels llibres. Que no arribin fins a més endavant la màxima agudesa visual no vol dir que no vegin.

En resum, si no hi ha cap sospita es recomana que el primer examen visual complet es realitzi al voltant dels 2 anys com a prevenció per detectar amb temps qualsevol anomalia que pugui estar present. El segon examen hauria de realitzar-se als 3-4 anys i després als 5-6 anys abans d’entrar a l’escola.

Hi ha diverses claus o signes per saber si pot haver-hi algun problema visual que no hagi estat detectat en les revisions periòdiques del pediatre. Algunes d’elles són:

 

  • Picades d’ullet per veure coses de lluny
  • Tanca un ull en espais oberts. Molts nens piquen quan el dia està assolellat.
  • Gira el cap o mira de reüll per veure la TV
  • Sembla que no fixa o té una mirada “pèrdua”
  • Desvia un dels ulls de tant en tant, sobretot quan està cansat.
  • Història familiar d’estrabisme, ulls vagues o miopies altes.
  • Nens prematurs o amb desenvolupaments immadurs.
  • Ulls vermells o coïssor després de fer alguna tasca de prop.
  • Es freguen els ulls.

En aquests casos es recomana realitzar un examen visual complet realitzat per un optometrista especialitzat en nens i un examen oftalmològic per descartar patologies.

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *